Dol de Bretagne

Havia estat altres vegades a la zona nord-est de bretanya, tant pel costat dret com pel costat esquerre, però mai havia tingut l’oportunitat d’anar a Dol de Bretagne. El poble m’havia cridat l’atencio des que vaig sentir el seu nom, des que vaig saber que era la capital de les marismes i que estava molt relacionat amb la tradició bretona i en concret amb el Mont Saint-Michel. A més a més, a tocar de la vila estava el Mont-Dol, l’única elevació del terreny en decenes de quilòmetres quadrats i des d’on es poda observar la costa, l’oceà, l’anar i venir de les marees…  és dir l’esència de la regió.

 
 
Parada de marisc fresc al mercat



Com tots els dissabtes, el mercat omplia la plaça de Dol. Un suau flaire a peix fresc i marisc m’envoltava mentre recorria carrers de llamborda i cases de pedra. Sí, de pedra. El Mont-Dol és granític i d’això saberen aprofitar-se’n. Malgrat els intents de disimular-ho, es veu que el meu aspecte em delatva com a turista, i no només això, el meu “bon” accent francés. I és que en la frontera amb Normandia, el autòctons tenen un accent bastant curiòs. El seu francés sona malament, molt malament. No fan cap diftong, les erres són fortament remarcades i les esses finals sonen sense sentir-se estressades. És com escoltar els companys a la primera classe de francés, i el pitjor de tot és que s’encomana.

L’edifici més remarcable és la seu de la diòcesi, dedicada a Sant Sansó, una bonica catedral de pedra llaurada amb un porxo exterior d’estil gòtic i un gran vitrall del segle XIII. També destacar un Crist que va sobreviure la Revolució Francesa ocultat en una granja dels voltants.



 
Façana principal de la catedral de Dol



Amb tot això, i després d’un entrepà de llonganissa du terroir, vaig ficar rumb al Mont-Dol, un dels llocs més misteriosos i apassionants de la regió d’Ile-et-Vilaine. Intentaré fer-vos arribar tot el que gira al voltant d’aquesta elevació, que no és poc.

Com tots els llocs d’interés turístic bretons, el Mont-Dol té un passat celta, i en aquest cas relacionat amb aparicions del dimoni. Al cim hi ha dues pedres amb rellevància: la primera es una pedra on les joves del poble han de col·locar els peus si volen casar-se i la segona és un seient on el diable espera per respondre les preguntes de les donzelles. Aquesta tradició és ben antiga i pot ser a partir d’aquesta en van sorgir les següents.

La més important és, com he comentat, la que parla de l’origen del mont saint-michel. Al cim va tenir lloc una baralla entre l’arcàngel Sant Miquel i el dimoni pel domini de les marismes i després de derrotar el mal, l’angel feu un gran bot fins a la part superior de l’abadia. I sabeu des d’on saltà? Exactament des de la pedra on les xicones saben si es casaran o es quedaran per vestir sants.

 

Ermita i Torre al cim del Mont-Dol

 

L’altra anècdota a remarcar és una aparició mariana de la Mare de Déu Immaculada en honor de la qual es va eregir una xicoteta ermita i un torre per gaudir del paisatge els dies de peregrinació. Au revoire!!



Comentaris tancats a Dol de Bretagne

Clisson

Clisson o Klison, a mitja hora en cotxe de Naoned/Nantes, és un vila curiosa. És una d’eixes coses que, encara que hages viatjat bastant, et fan obrir el ulls. Ací a Bretanya, com heu pogut veure en els posts anteriors, tots els pobles segueixen una pauta. Tenen els carrers farcits de cases d’aquelles amb les façanes de fusta i ciment (pain de bois), amb finestres menudes i teulades empinades perquè no s’hi acumule la pluja. Però a Clisson res d’això es compleix!! Per què? Perquè després de la destrucció de la ciutat a la Revolta de la Vendée l’alcalde encarregà la reconstrucció a dos arquitectes de Nantes. El que passa és que aquests havien estudiat a Itàlia i van aplicar els seus coneixements. Per això passetges per Clisson com si ho feres per un poblet de la Toscana italiana.

 

I no només són els edificis particulars, sinó que també les esglésies de la ciutat tenen totes les caracterísiques de l’arquitectura toscana: arcs de mig punt, teulades mediterrànies amb teula roja, i mènsules d’arcs i columnes senceres. A més a més, el presbiteri pren a l’exterior la forma semicircular típica i no disposa de contraforts per l’estabilitat que atorga.

Per Clisson passen els rius Sevre i el Moine, i és a les seues ribes on es poden veure algunes vil·les com aquesta, amb els jardins plens d’espècies típiques mediterrànies com les pins, les oliveres o els palmitos.

 

 

I com solen fer els francesos, el poble exprimeix el fet diferencial de Clisson pel turisme i així es poden trobar gran quantitat de pizzeries, caves de vi i comerços amb noms italians, intentant atraure els milers de turistes de cap de setmana que agafem el cotxe per allunyar-nos un poc del dia a dia.

 

PS: Açò si que és un OOPArt en tota regla! 



Comentaris tancats a Clisson

Solució a l’enigma de la marea

Com ha endevinat la meua germana, i promet que no ha estat manipulat, davall de l’aigua hi ha una piscina perquè la gent es continue banyant quan la mar es retira en baixamar. I el que es veia a la foto era una plataforma per poder saltar a l’aigua!
 

 
 



Comentaris tancats a Solució a l’enigma de la marea

Pista Ampliada

Vinga va, ací teniu la imatge ampliada!
 
A on se salta normalment des d’una cosa d’aquestes!?
 

Comentaris tancats a Pista Ampliada

Marees (II)

Com tots sabeu la marea és el canvi sofrit pel nivell de amr de manera periòdica produït pel Sol i La Lluna. En un dia solen haver-hi dos moments de plenamar (marea alta) i dos moments de baixamar (marea baixa) separats els iguals entre sí per 12 hores i mitja. De manera que en sis hores i quart es pot observar la diferència entre el màxim i el mínim. I a més a més, la diferència és més gran en periòdes de lluna plena i de lluna nova, el que s’anomenen marees vives.

Durant la meua visita a Saint-Malo he tingut la oportunitat de prendre algunes fotografies que ho il·lustren de manera molt gràfica, malgrat estar a l’inici del quart creixent.

En aquestes es pot observar el Fort Nacional vist a les 8 del matí, i la mateixa fortificació vista a les 14 hores.

 

Quina diferència!! Vinga ara a vore si endevineu el joc del dia anterior!! Demà posaré una imatge ampliada!

 

Comentaris tancats a Marees (II)

Marees (II)

Com tots sabeu la marea és el canvi sofrit pel nivell del mar de manera periòdica produit pel Sol i la Lluna. En un dia solen haver dos moments de plenamar (marea alta) i dos moments de baixamar (marea baixa) separat els iguals entre sí per 12 hores i mitja. De manera que en sis hores i quart es pot observar la diferència entre el màxim i el mínim.

I a més a més la diferència és més gran en periodes de lluna plena i lluna nova, el que s’anomenen marees vives.

Durant la meua visita a Saint-Malo he tingut l’opotunitat de prendre algunes fotografies que ho il·lustren de manera molt visual, malgrat estar a l’inici del quart creixent.

La primera es tracta del fort nacional vist a les 8 del matí i la mateixa fortificació vista a les 14 hores.

La segona és una pressa de la línia de costa de la zona d’extramurs de la ciutat. Pel matí era espectacular vore com trencaven les ones i per la vesprada … la gent passenjant-hi!

Comentaris tancats a Marees (II)

Marees (II)

Com tots sabeu la marea és el canvi sofrit pel nivell del mar de manera periòdica produit pel Sol i la Lluna. En un dia solen haver dos moments de plenamar (marea alta) i dos moments de baixamar (marea baixa) separat els iguals entre sí per 12 hores i mitja. De manera que en sis hores i quart es pot observar la diferència entre el màxim i el mínim.

I a més a més la diferència és més gran en periodes de lluna plena i lluna nova, el que s’anomenen marees vives.

Durant la meua visita a Saint-Malo he tingut l’opotunitat de prendre algunes fotografies que ho il·lustren de manera molt visual, malgrat estar a l’inici del quart creixent.

La primera es tracta del fort nacional vist a les 8 del matí i la mateixa fortificació vista a les 14 hores.

La segona és una pressa de la línia de costa de la zona d’extramurs de la ciutat. Pel matí era espectacular vore com trencaven les ones i per la vesprada … la gent passenjant-hi!

Comentaris tancats a Marees (II)

Marees (II)

Com tots sabeu la marea és el canvi sofrit pel nivell del mar de manera periòdica produit pel Sol i la Lluna. En un dia solen haver dos moments de plenamar (marea alta) i dos moments de baixamar (marea baixa) separat els iguals entre sí per 12 hores i mitja. De manera que en sis hores i quart es pot observar la diferència entre el màxim i el mínim.

I a més a més la diferència és més gran en periodes de lluna plena i lluna nova, el que s’anomenen marees vives.

Durant la meua visita a Saint-Malo he tingut l’opotunitat de prendre algunes fotografies que ho il·lustren de manera molt visual, malgrat estar a l’inici del quart creixent.

Aquesta imatge en concret es tracta del Fort Nacional vist a les 8 del matí i la mateixa fortificació vista a les 14 hores.

Vinga va animeu-vos amb el joc del post anterior! Al proper post ficare un zoom de la pista!

Comentaris tancats a Marees (II)

Marees (I)

Amb aquest post encete una sèrie d’entrades al voltant del tema les marees ja que a tota la costa de Bretanya tenen gran importància en les coses serioses com ara construccions civils, transports o pesca; o a d’altres no tant com ara celebracions o cultura popular.

Com que es tracta d’un element tan present no és complicat trobar-t’hi senyals tan explícites com aquesta:

 

I ara un joc, a veure si poden endevinar que s’amaga sota l’aigua. La pista és a la pròpia imatge!

 

No donaré la resposta fins que una persona en concret done la seua resposta. Així que tens tota la pressió… mentrestant wordless! Hahaha!

Comentaris tancats a Marees (I)

Menhir du “Champ Dolent”

Aquest menhir situat ben a prop de la vila medieval de Dol de Bretagne (Île-et-Vilaine) és un del més grans de l’est de Bretanya amb 9’5 m.  A més a més porta darrere una llegenda, com quasi tots els megàlits, bastant curiosa:

 "Temps fa que hi hagué una guerra entre els habitants de les marismes de Dol. La guerra arribà a enfrontar germans entre ells, fet que no impedí que fora una de les més sagnants i salvatges que es recorden. En una batalla, fins i tot, el rierol que abastia el molí va veure com l’aigua es convertia en sang. Aleshores en el moment en que un germà estava a punt de matar l’altre, una gran pedra isqué del terra per tal d’impedir-ho i aturar la guerra.

Ara es diu que cada vegada que algú mor, la gran roca s’enfonsa un poc, de manera imperceptible. El dia en que estiga enfonsada del tot voldrà dir que tothom serà mort i que haurà arribat el dia del judici final."

Hi ha una altra història que intenta explicar l’origen del menhir:

"Resulta que la plana de les marismes ha estat habitada des d’abans dels gals i el culte pagà era comú. Més tard arribaren el romans, i uns segles després el cristianisme. Un irlandès arribat quedà impressionat del poder de la zona i dedicí fer-la seu episcopal i construir-hi una catedral. Al dimoni no li va agradar la construcció del temple a una zona amb tanta història ni amb tant de poder i va llançar la roca per destruir la catedral, però errà i queda clavada en Champ Dolent."

El nom de Champ Dolent ve d’una gran batalla del segle VI entre el rei dels Francs i son fill aliat amb els Ducs de Bretanya, i significa camp de dolor. 

Comentaris tancats a Menhir du “Champ Dolent”